6 setembre 2015

Llegit d'en Witold Gombrowicz, Pornografia (1957) [traduït al francès per Georges Lisowski]


Un llibre que he tingut de fa 45 anys i que mai fins ara no m'havia resolt a llegir del tot. I això que el comprava a la Rambla de Barcelona quan encara em trobava tot diguem-ne colpit per Ferdydurke, que havia estat una autèntica descoberta per a mi.

Aquest és llegible d'allò pus. Tret del desenllaç, que sembla una mena de fantasia diguem-ne marieta, és força divertit, i duu a l'esment, amb totes les entrades i sortides, Dostoièvskiï, tret que sense les rucades d'aquest, amb les seues típiques ans molt carrinclones "angúnies metafísiques", o "angoixes divinals".

Diu en Gombro, al prefaci: "L'home, segons aquest llibre, és un ens opac i neutre qui s'ha d'expressar mitjançant certs comportaments i qui per tant esdevé exteriorment (per als altres) molt més definit i precís que no pas per a ell mateix. D'ací la tràgica desproporció que hi ha entre la seua secreta immaduresa i la màsquera que es fica per a d'alguna manera fer-se amb altri. Llavors, quin altre remei que adaptar-se interiorment a la màsquera, com si de debò ell fos qui prentèn d'ésser."

"Error que ell feia degut al fet que ensumava les flors amb l'ànima per comptes de fer-ho amb els oronells - creia massa en la lletjor del pecat i la beutat de la virtut."

Al llibre mateix dos personatges amb tendències diguem-ne marietes (mai del tot revelades), es veuen lleigs i incapaços de cap mena de seducció sexual, i es conxorxen, de primer com de per riure i en acabat follament i seriosa, per a convèncer de sotamà (perversament) dos adolescents, noia i noi, perquè s'entenguin, sexualment i criminal.

Al capítol segon, l'escena de l'església, una de les més potents que mai no llegia; s'hi revela amb força bestial, en tota la nuesa de la sola veritat dels qui som vius i amb el pes ultramérdós de la consciència, el no re subjacent a cada acte ni aparença, al capdavall inútils davant el rerefons maleït de les dues eternitats de mort que ens enquadren.

Molt bo.

u setembre 2015

Llegit u setembre 2015, de n'H.F. Heard A Taste for Honey (1941)


Un rendista jove esquerp i solitari s'ha retirat a viure a un vilatge on s'escau que hi faci també estada un tal Mycroft, en Xèrloc.

Un apicultor amb idees assassines, ha descoberta, mitjançant manipulació genètica i encara més per una d'aquelles escaiences, una nova varietat de vespa, o millor abella, frenèticament mortridora.

El solitari, molt llefec de mel, es veu ara atacat per l'apicultor, o pus tost ses malèfiques abelles. A l'ajut en Xèrloc, xerraire, ridícul, letal.

Ens adverteix l'element esquerp i pus tost timorat qui escriu la narració que no és pas que sigui escriptor. Potser per això de trast en trast, al començament, li ve per cargolar ridículament certs passatges.

p. 9) Looking (...) at an inscription which is quite out of eyeshot of the poor tourist peer he binocularly never so neck-breakingly.
p. 47) Again I was aware I was being sidelongly looked over.
p. 94) That is the kind of question I can't help profoundly disliking.

Al capdavall en Xèrloc reïx a resoldre-ho tot, és a dir, a assassinar mitjançant les mateixes abelles assassines, l'apicultor assassí qui ja els tenia agullats per a la mala mort de les múltiples fiblades molt verinoses.

Un parell d'indrets de nota:

p. 43) Alice was enjoying that sentimental sense of having sacrificed herself to make someone uncomfortable, which I believe bitter-sweetens the whole lives of the industrious poor.

p. 77) You've heard about the 'smell of fear'? It's the adrenalin which fright puts into our sweat when we begin, as we say, to get into a cold sweat of fear, and, indeed, long before we know we are even feeling clammy. It is this smell which all animals, especially bees, find intensely provocative, and, if it gets strong, quite maddening.
[És clar que potser és que quan 'estàs cagat', estàs cagat, i puts a merda.]

Ves. Passable.