blockquote { margin: 5px 20px; border-left: 18px solid #e1771e; border-right: 18px solid #e1771e; background: #e5f5ff; padding: 0 5px; }

Pompeu Fabra

Pompeu Fabra
Diccionari Català

dilluns, 7 de setembre del 2015

6 setembre 2015




Llegit d'en Witold Gombrowicz, Pornografia (1957) [traduït al francès per Georges Lisowski]


Un llibre que he tingut de fa 45 anys i que mai fins ara no m'havia resolt a llegir del tot. I això que el comprava a la Rambla de Barcelona quan encara em trobava tot diguem-ne colpit per Ferdydurke, que havia estat una autèntica descoberta per a mi.

Aquest és llegible d'allò pus. Tret del desenllaç, que sembla una mena de fantasia diguem-ne marieta, és força divertit, i duu a l'esment, amb totes les entrades i sortides, Dostoièvskiï, tret que sense les rucades d'aquest, amb les seues típiques ans molt carrinclones "angúnies metafísiques", o "angoixes divinals".

Diu en Gombro, al prefaci: "L'home, segons aquest llibre, és un ens opac i neutre qui s'ha d'expressar mitjançant certs comportaments i qui per tant esdevé exteriorment (per als altres) molt més definit i precís que no pas per a ell mateix. D'ací la tràgica desproporció que hi ha entre la seua secreta immaduresa i la màsquera que es fica per a d'alguna manera fer-se amb altri. Llavors, quin altre remei que adaptar-se interiorment a la màsquera, com si de debò ell fos qui prentèn d'ésser."

"Error que ell feia degut al fet que ensumava les flors amb l'ànima per comptes de fer-ho amb els oronells - creia massa en la lletjor del pecat i la beutat de la virtut."

Al llibre mateix dos personatges amb tendències diguem-ne marietes (mai del tot revelades), es veuen lleigs i incapaços de cap mena de seducció sexual, i es conxorxen, de primer com de per riure i en acabat follament i seriosa, per a convèncer de sotamà (perversament) dos adolescents, noia i noi, perquè s'entenguin, sexualment i criminal.

Al capítol segon, l'escena de l'església, una de les més potents que mai no llegia; s'hi revela amb força bestial, en tota la nuesa de la sola veritat dels qui som vius i amb el pes ultramérdós de la consciència, el no re subjacent a cada acte ni aparença, al capdavall inútils davant el rerefons maleït de les dues eternitats de mort que ens enquadren.

Molt bo.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Vós direu...