Llegit d'en Witold Gombrowicz, Pornografia (1957) [traduït al francès per Georges Lisowski]
Un llibre que he tingut de fa 45 anys i que mai fins ara no m'havia resolt a llegir del tot. I això que el comprava a la Rambla de Barcelona quan encara em trobava tot diguem-ne colpit per Ferdydurke, que havia estat una autèntica descoberta per a mi.
Aquest és llegible d'allò pus. Tret del desenllaç, que sembla una mena de fantasia diguem-ne marieta, és força divertit, i duu a l'esment, amb totes les entrades i sortides, Dostoièvskiï, tret que sense les rucades d'aquest, amb les seues típiques ans molt carrinclones "angúnies metafísiques", o "angoixes divinals".
Diu en Gombro, al prefaci: "L'home, segons aquest llibre, és un ens opac i neutre qui s'ha d'expressar mitjançant certs comportaments i qui per tant esdevé exteriorment (per als altres) molt més definit i precís que no pas per a ell mateix. D'ací la tràgica desproporció que hi ha entre la seua secreta immaduresa i la màsquera que es fica per a d'alguna manera fer-se amb altri. Llavors, quin altre remei que adaptar-se interiorment a la màsquera, com si de debò ell fos qui prentèn d'ésser."
"Error que ell feia degut al fet que ensumava les flors amb l'ànima per comptes de fer-ho amb els oronells - creia massa en la lletjor del pecat i la beutat de la virtut."
Al llibre mateix dos personatges amb tendències diguem-ne marietes (mai del tot revelades), es veuen lleigs i incapaços de cap mena de seducció sexual, i es conxorxen, de primer com de per riure i en acabat follament i seriosa, per a convèncer de sotamà (perversament) dos adolescents, noia i noi, perquè s'entenguin, sexualment i criminal.
Al capítol segon, l'escena de l'església, una de les més potents que mai no llegia; s'hi revela amb força bestial, en tota la nuesa de la sola veritat dels qui som vius i amb el pes ultramérdós de la consciència, el no re subjacent a cada acte ni aparença, al capdavall inútils davant el rerefons maleït de les dues eternitats de mort que ens enquadren.
Molt bo.
La granota mare assassins infames anys ha volpellament la mortriren i ara és doncs la filla qui pren el relleu
dilluns, 7 de setembre del 2015
6 setembre 2015
Etiquetes de comentaris:
Witold Gombrowicz
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Vós direu...