15 setembre 2015

Acabat, de Sōseki Natsume, Kōjin (1913) [tr. a l'anglès Beongcheon Yu]


Llibre diguem-ne existencialista abans d'hora. Llibre lat i descordat, amb un protagonista ingenu qui comença fent un viatge i llavors la seua família venint-lo a trobar, de vacances, i ell trobant-se una miqueta embolicant amb la dona de son germà gran. I llavors tot el protagonisme caient en aquest germà gran, el qual és ple de dubtes, i sembla alhora impotent i deprimit. Per al capdavall passar el protagonisme, durant tot el darrer feix de fulls, a l'escriptor d'una llarga missiva que assaja de desllorigar la trama (sense reeixir-hi).

Dia a dia d'una normalitat sense calamitats altres que les imaginades. Dos germans, el gran casat, la cunyada escalfant una miqueta el petit. I a la fi, com dic, un intèrpret, lat, com l'escriptor mateix, i tampoc no gens clar.

L'estrany (o l'individu), kōjin, és el germà gran, incomprès per la seua família, i en Sōseki sembla voler-s'hi identificar, com per a dir que l'intel·lectual es mereix més latitud que no l'altra gent per tal de poder-se exprimir; i el comú del públic l'hauria d'acceptar tal qual.

No n'ixc gens impressionat.

(...)

La cunyada, la més valenta en un situació compromesa.
_Si em toqués de morir, no voldria pas fer-ho havent-me de penjar o havent-me de tallar el coll; viltinc resolucions tan mesquines. M'estimaria més morir violentament - enduta per una riuada o segada pel llamp.

_Saps perfectament [li diu al minyó] que qui està nerviós ets tu; jo rai. De fet, els de més dels homes són prou covards quan cal afrontar situacions difícils.

[Destí de dona.]
Versemblantment era la mena de dona nascuda amb el convenciment religiós que no havia de tenir por de re que no fos el que li toqués per sort natural. De la mateixa manera tampoc no semblava tenir cap por del fat que toqués als altres.

_En aquest món què hi haig de pintar? No pas més que qualsevol planta d'interior? Un cop els meus pares m'han plantat a un lloc, què puc fer? No pas moure'm ni un mil·límetre, sense que algú [un home] no vingui a ajudar-me a fer-ho. No hi ha més remei... sí, cap altre remei que romandre a lloc fins que cap neula no m'abati.

(...)

Molt japonès, això dels actes sobtats.
_[Aquell home] tenia el costum estrany de colgar el dits estesos dins els seus cabells grisos i gratar-s'hi vigorosament la caspa; de vegades, assegut davant el braser, la resta de reunits empipats rai amb la pudor que llavors eixia del foc.

(...)

El jovencell rep la visita de la cunyada i la minyona, en anunciar-la, gosa fer-se la murrieta.
Me n'adonava que a la minyona li somreien els ulls maliciosament, mostrant aquell llampec de plaer típic de les dones qui es pensen haver engalipat un home.

[Per això, com mascle com cal, la repta amb irritació]
_I doncs? Què bades?

On la minyona de bursada caigué de genolls al llindar i anuncià, més seriosament:
_El senyor té una visita.

Els problemes del germà gran.
Interessat en el problema del viure després de mort, inspirat per les lectures de llibres i articles llavors populars a Amèrica i a Anglaterra. Tret que cap de les lectures no l'havien satisfet gens. Havia llegit en Maeterlinck sobre les abelles i tot allò, però li semblava que no era altre que la mateixa escombraria espiritualista de sempre.

_El que tu en dius inseguretat és la mateixa inseguretat que pateix la humanitat sencera, i no ets pas sol a patir-la. Cal fer-s'hi i prou. El nostre fat és el flux constant i au.

Em demanava si no era el tipus de persona qui no pot trobar la pau fins que es torna religiós.
[Tret que un home intel·ligent qui es rebaixa a aquest estadi, per força renuncia a la intel·ligència.]

(...)

_De fet, tot ben sospesat, l'única estona que ens separàvem era quan un dels dos havia d'anar al canfelip.

(...) Tu ho has dit. Ves.

6 setembre 2015

Llegit d'en Witold Gombrowicz, Pornografia (1957) [traduït al francès per Georges Lisowski]


Un llibre que he tingut de fa 45 anys i que mai fins ara no m'havia resolt a llegir del tot. I això que el comprava a la Rambla de Barcelona quan encara em trobava tot diguem-ne colpit per Ferdydurke, que havia estat una autèntica descoberta per a mi.

Aquest és llegible d'allò pus. Tret del desenllaç, que sembla una mena de fantasia diguem-ne marieta, és força divertit, i duu a l'esment, amb totes les entrades i sortides, Dostoièvskiï, tret que sense les rucades d'aquest, amb les seues típiques ans molt carrinclones "angúnies metafísiques", o "angoixes divinals".

Diu en Gombro, al prefaci: "L'home, segons aquest llibre, és un ens opac i neutre qui s'ha d'expressar mitjançant certs comportaments i qui per tant esdevé exteriorment (per als altres) molt més definit i precís que no pas per a ell mateix. D'ací la tràgica desproporció que hi ha entre la seua secreta immaduresa i la màsquera que es fica per a d'alguna manera fer-se amb altri. Llavors, quin altre remei que adaptar-se interiorment a la màsquera, com si de debò ell fos qui prentèn d'ésser."

"Error que ell feia degut al fet que ensumava les flors amb l'ànima per comptes de fer-ho amb els oronells - creia massa en la lletjor del pecat i la beutat de la virtut."

Al llibre mateix dos personatges amb tendències diguem-ne marietes (mai del tot revelades), es veuen lleigs i incapaços de cap mena de seducció sexual, i es conxorxen, de primer com de per riure i en acabat follament i seriosa, per a convèncer de sotamà (perversament) dos adolescents, noia i noi, perquè s'entenguin, sexualment i criminal.

Al capítol segon, l'escena de l'església, una de les més potents que mai no llegia; s'hi revela amb força bestial, en tota la nuesa de la sola veritat dels qui som vius i amb el pes ultramérdós de la consciència, el no re subjacent a cada acte ni aparença, al capdavall inútils davant el rerefons maleït de les dues eternitats de mort que ens enquadren.

Molt bo.

u setembre 2015

Llegit u setembre 2015, de n'H.F. Heard A Taste for Honey (1941)


Un rendista jove esquerp i solitari s'ha retirat a viure a un vilatge on s'escau que hi faci també estada un tal Mycroft, en Xèrloc.

Un apicultor amb idees assassines, ha descoberta, mitjançant manipulació genètica i encara més per una d'aquelles escaiences, una nova varietat de vespa, o millor abella, frenèticament mortridora.

El solitari, molt llefec de mel, es veu ara atacat per l'apicultor, o pus tost ses malèfiques abelles. A l'ajut en Xèrloc, xerraire, ridícul, letal.

Ens adverteix l'element esquerp i pus tost timorat qui escriu la narració que no és pas que sigui escriptor. Potser per això de trast en trast, al començament, li ve per cargolar ridículament certs passatges.

p. 9) Looking (...) at an inscription which is quite out of eyeshot of the poor tourist peer he binocularly never so neck-breakingly.
p. 47) Again I was aware I was being sidelongly looked over.
p. 94) That is the kind of question I can't help profoundly disliking.

Al capdavall en Xèrloc reïx a resoldre-ho tot, és a dir, a assassinar mitjançant les mateixes abelles assassines, l'apicultor assassí qui ja els tenia agullats per a la mala mort de les múltiples fiblades molt verinoses.

Un parell d'indrets de nota:

p. 43) Alice was enjoying that sentimental sense of having sacrificed herself to make someone uncomfortable, which I believe bitter-sweetens the whole lives of the industrious poor.

p. 77) You've heard about the 'smell of fear'? It's the adrenalin which fright puts into our sweat when we begin, as we say, to get into a cold sweat of fear, and, indeed, long before we know we are even feeling clammy. It is this smell which all animals, especially bees, find intensely provocative, and, if it gets strong, quite maddening.
[És clar que potser és que quan 'estàs cagat', estàs cagat, i puts a merda.]

Ves. Passable.